

Les paginacions són una funcionalitat que ens permet dividir conjunts grans d’ítems en diferents pàgines. Normalment les veiem en llistats de posts de blog o en botigues online. Però sovint són motiu d’embolic o conflicte, ja que la seva existència o no pot comportar problemes seriosos a nivell de rastreig, rendiment o experiència d’usuari. En aquest article veurem les claus, les opcions que Google ens dona, i intentarem trobar l’opció menys dolenta.
A nivell d’usuari, les paginacions són un maldecap i, en general, no s’utilitzen gaire i es prefereix no tenir-les. Però a nivell de desenvolupament sovint les necessitarem, perquè carregar un llistat amb mil elements no sembla gaire raonable ni a nivell d’usabilitat ni de velocitat de càrrega.
Anem a consultar la documentació de Google sobre paginacions, on ja ens diu que tenim tres opcions:

En general, els usuaris preferiran l’scroll infinit, però és molt probable que al nostre projecte no el puguem implementar per limitacions tècniques, o perquè hi hagi uns pesats del SEO que s’hi oposin. Pensa que el que es carregui a l’usuari conforme baixi o premi “load more”, no serà rastrejable per Google, així que podem tenir molts problemes perquè determinats continguts es rastregin i s’indexin, i ho haurem de cobrir d’una altra manera. És a dir, tindrem centenars d’elements orfes. Si ens trobem en aquesta situació, cal salvar-la enlçant tots els productes que no apareguin en una primera càrrega de cap categoria. Com ho podem fer?
Les paginacions (o la seva absència) tenen molt impacte a nivell de UX, però en aquest article el punt de vista és més SEO. Des d’aquesta perspectiva, analitzem què ens aporten les paginacions i per què un SEO normalment les prefereix al seu projecte:
Existeix una variant híbrida que podríem anomenar fals scroll infinit. En aquestes pàgines, a mesura que navegues es van carregant productes i tens la sensació d’scroll infinit, però en realitat estàs accedint a diverses pàgines sense fer clic. És difícil de percebre; ho pots veure a la barra del navegador. Amb aquest sistema mantenim la paginació sense que l’usuari ho sàpiga, però COMPTE: perdem els enllaços interns des de la pàgina 1 a la resta, i amb això la profunditat de rastreig. Ho pots veure en alguns dels nostres projectes i no és un mal equilibri.
En el cas de tenir paginacions, la nostra humil opinió és que el menys dolent és treballar-les així:

Un cop establertes les bases, us donem alguns tips que en projectes complexos us poden anar molt bé:

En el món ideal ens encantaria tenir una web sense paginació, amb scroll infinit, però amb eines que permetin que tots els elements es rastregin d’una manera o altra. Aquest és un escenari ideal però molt difícil d’assolir per restriccions tècniques o de recursos, però s’ha de perseguir. Mentrestant, aprenguem a gestionar el millor possible projectes amb o sense paginació, imperfectes però posicionables.

Tens un projecte en ment? En volem saber més!